catala            castellano            english

En etologia felina, es fa difícil de fer el retrat robot del comportament dels gats, un de generalitzat. No són animals senzills d’entendre quan presenten algun desordre, més aviat al contrari. És senzill conèixer els gats que no tenen problemes. Aquest sí que més o menys segueixen un patró: jugar, dormir, menjar, busca una falda amiga, practicar la caça (del que sigui)...

El problema apareix quan alguna cosa ens falla. Aleshores els nostres recursos es veuen reduïts a ben poca cosa. No sabem com actuar, ni com tractar-los, ni què els passa ni sobretot, perquè els passa.
Molt sovint, tot allò que ha portat al nostre gat a ser com és o a tenir un desequilibri, ve per les nostres accions.
La nostra desinformació en etologia felina és el més gran mal dels gats: les nostres pors, les nostres creences, els nostres principis, el que creiem saber sobre ells, el que algú ens va explicar un dia, el que varem llegir a internet, la nostra angoixa davant la situació...
Són molts els factors que ens fan perdre la perspectiva, portant-nos a prendre decisions precipitades com l’aïllament del gat, desfer-se d’ell o fins i tot l’abandó.

Gairebé tots els problemes que tenen els gats tenen solució. El que cal és conèixer-los millor com a felins i aplicar les pautes que ells, com a gats, entendran millor. Les nostres solucions humanes no acostumen a ser gaire recomanables, perquè tot i que potser sortim del pas, potser també hem posat una llavor que un dia o altre germinarà. I generalment, aquesta llavor, és de les que ningú vol veure créixer.

Amb la millor intenció acabem fent-los més mal que bé quan ells tenen algun problema. De vegades, les nostre solucions són simples pedaços que mai seran solucions, passarem èpoques més o menys bones però no ens satisfaran mai del tot. Així passa el temps i fins i tot els anys, deixant-nos la idea de que els gats són éssers estranys, o misteriosos o impossibles de comprendre.
I la gran pregunta és: tracto bé al meu gat?
Això no vol dir que el maltractem, sinó que potser, el que ell rep, no és el que necessita o el que li va bé.

Els gats són, simplement, desconeguts. La seva naturalesa independent i autosuficient, els pot  arribar a convertir en individus que no necessitin el recolzament de res o de ningú quan les coses no van bé. Semblen tancar-se en banda i també sembla que no hi ha res a fer, però és una falsa aparença. El nostre gat actua diferent, o s’amaga o té comportaments estranys quan no sabem donar-los les pautes que els portaran a la seva pau interior, un element molt important per la vida d’un gat. Imprescindible.

Des del 2004 que vaig visitant gats regularment, veient tota mena de casos. Les baralles, les socialitzacions entre gats i gats, gats i persones, les deposicions fora de la sorra i els gats avorrits són els problemes més habituals. Tot té un perquè i una possible solució. Els gats no fan les coses perquè sí, no canvien el seu comportament per caprici. Algun detall s’escapa a l’hora de saber què li passa al nostre gat.

La millor etologia felina és la que es mira els problemes des de la vessant del gat, la que es preocupa per saber què necessita el gat enlloc de preocupar-se per les molèsties que pugui estar causant. Sempre mana el gat, aquest és un dels grans secrets que amaguen. Ells posen la guia i nosaltres els seguim, la qual cosa no significa que puguin fer tot allò que vulguin. Simplement vol dir que no podem vulnerar els seus patrons de vida, siguin quins siguin. Tots els gats el tindran semblant però cap serà idèntic. Depenent del caràcter del gat i del tracte que rebi, les passes a seguir seran unes o altres.

No et creguis tot allò que llegeixis, sobretot a la xarxa, ja que et pot portar algun disgust. Adopta una actitud natural i tranquil·la per afrontar el problema, els nervis, l’angoixa i un ritme de vida accelerat no t’ajudaran gens en la teva tasca. Els gats són molt intel·ligents, tracta’ls com a tal. No són animals sense criteri, segurament el seu criteri és superior al nostre. Relaciona’t amb el teu gat a diari, no descuidis la vostra relació. Guanya’t al teu gat amb amor i comprensió i no amb un suculent snack. L’snack pot no ser-hi demà però tu sempre hi ets. Confia en tu abans que en un aliment.

Si veus que no te’n surts amb el teu gat, posa’t en contacte amb algun professional de gats, perquè no tots els etòlegs d’animals coneixen el comportament felí.

 

 

Educador de Gats

Etologia Felina

Jordi, setembre 2010

Vaig néixer el gener del 1975 i em considero un amant dels animals. No sóc ni veterinari ni etòleg.

L’any 2000 vaig marxar a viure a Anglaterra, treballant com a voluntari a The Cat Survival Trust, que és una ONG dedicada als felins salvatges. El seu lema és: Working to Give Wild Cats aFuture. Allà hi vaig passar un any i mig cuidant i alimentant més de 50 felins, entre els que hi havia lleopards de les neus (espècie altament amenaçada), linxos de varies menes com el siberià (enorme), l’escandinau (blanc durant l’hivern i marró durant l’estiu), Bobcats canadencs (parents del nostre gairebé extingit linx ibèric), linxos euro-asiàtics, caracals africans, servals, algun gat mesqué de les muntanyes d’Escòcia, Gat de Geoffrey (més petit que molts gats domèstics), gats de la jungla (del sud-est asiàtic), gats pescadors… Allà vaig entrar en contacte per primera vegada amb aquest món, on vaig poder aprendre moltíssimes coses. El dia a dia era la seva alimentació, la neteja dels seus tancats, la construcció d’altres de nous, vetllar dels cadells i les seves mares des de que sabiem que estava prenyada fins que ja eren prou grans, tallar l’herba que no para de créixer en aquest país…

D’allà vaig anar a Sud Àfrica on m’hi vaig estar prop de 5 mesos. Vaig fer també de voluntari a The Tsitsikamma Wolf Sanctuary, un Centre d’Acollida de llops siberians , situat al Parc Nacional de Tsitsikamma, on vaig ser el responsable de criar 6 cadells de llop siberià confiscats per la poíicia. Es volia evitar al màxim el contacte amb humans, així que em van demanar si jo ho volia tirar endavant. Així que només em veien a mi i jo era alguna cosa menys que la seva mare. M’agrada pensar que poca cosa. Jo els donava el menjar, els netejava el seu petit tancat, jugava amb ells, els donava un centre de calor en el que confiar… Al final de la meva etapa a Sud Àfrica, vaig aconseguir amb èxit de introduïr-los amb dues llobes adultes que vivien soles en un tancat. Hi havia la possibilitat de que la cosa no anés bé, i que es pogués viure alguna escena de rebuig, però no va ser el cas. Al cap de poques visites que feien els cadells al nou tancat, ja els demanaven a les seves noves mares que els regurjitessin el menjar. I ho feien. De fet, elles van estar molt contentes de que aquells cadellets corressin amunt i avall pels seus dominis.

Pocs mesos després de tornar a Catalunya, vaig començar a treballar al Centre d’Acolliment d’Animals de Companyia, el CAAC, la antiga gossera de l’Arrabassada (el concepte gossera ha quedat fora de lloc per despectiu, ara seŽn diu Refugi). Va ser a principis de l’any 2003, obviament quan les lleis ja no permetien l’eutanàsia (si no jo no hi hagués treballat mai). Durant un any i mig aproximadament, em vaig ocupar de la secció dels gats on vem arribar a tenir una població estable i controlada d’uns 150 gats. Van passar molts gats, massa gats. Molts van morir i molts d’altres van viure.Aquests van superar l’abandó, els accidents, les ferides, les operacions, el maltracte, la humiliació, el fred i la falta de menjar, la por i l’angoixa… però també molts d’ells van trobar una nova llar. El programa d’adopció no era tan satisfactori com voliem, però moltes famílies van venir al CAAC a buscare un nou membre. I el van trobar.

Avui en dia tinc una feina de jornada completa en certa empresa, mentre que en el meu temps lliure intento ajudar els gats amb problemes i a les seves famílies.